Volem felicitar la NOA JUNYENT i la CLÀUDIA HOMS, alumnes de Cicle Inicial i de Cicle Mitjà de l’escola, per haver arribat a la Fase Final Territorial dels Jocs Florals de Catalunya, que es celebrarà el dia 4 de juny al Vendrell. Arribar fins aquí és un reconeixement a l’esforç, a la dedicació i a la feina ben feta. Enhorabona, noies! Llegir i escriure ens fa grans! Aquests són els seus textos: Els pirates i el tresor Hi havia una vegada un pirata que es deia Upi i vivia en un vaixell pirata amb la seva familia i la seva mare i el seu pare. A la mare l'anomenaven Nora i al pare li deien Pistatxo. L'Upi tenia 8 anys, la mare 25 anys i el pare, en Pistatxo, 47 anys. Un matí, quan els 3 es van aixecar del llit, van veure que estava plovent molt fort, fins i tot amb llamps i trons, i s'apropaven unes onades molt altes. La familia que estava a la recerca d'un tresor ple de collarets magics per poder ser rics, amb una mica de por, van decidir anar a buscar el tresor. Després de remar tantes hores, van aconseguir arribar a l'illa on s'amagava el tresor. De sobte es van trobar uns micos que els perseguien, però es van aconseguir escapar d'aquell enrenou fins a arribar a un volcà. L'Upi, en Pistatxo i la Nora es van endinsar en el volcà i es van adonar que hi havia una roca diferent de la resta. Van aconseguir girar-la i va aparèixer el tresor! Trobar-lo no va ser una feina fácil, perqué el seu camí va estar ple d'aventures i obstacles, i van necesitar treballar en equip i molt, molt d'esforç. I catacric catacrac aquest tresor ja s'ha trobat. Noa Junyent Júlvez Els llibres són mágics El Jan, el nostre amic, vivia en un poble de poca gent, on ja no se'n recordaven dels libres. Van anar passant les generacions i es van inventant noves distraccions, videojocs, televisors, mòbils... Al Jan, que li agradaven molt els llibres, li costaven de trobar-ne. Per sort, el seu avi, en tenia molts. El Jan veia que la gent ja no llegia, no escrivien, no feien matematiques i es passaven el dia amb maquines. Quan anava a les botigues, no li feien cas, era com si la gent fos inconscient de tot allò que feia. El Jan pensava que era el més intel ligent de tots perquè llegia, però no li agradava viure en un lloc, on ningú li feia cas quan deia que era important llegir. Un dia es va trobar un nen que estava llegint i li va dir: -Hola, com et dius? -Em dic Martí, i tu? -Jo em dic Jan i també m'agrada molt llegir. No creus que hauriem de fer alguna cosa perquè els habitants del poble s'animés a llegir? -I tant! El Jan i el Martí es van posar d'acord. - Ja ho tenim! Podem repartir libres a tothom! I així va ser. Els van repartir per les cases, botigues, places... i de mica en mica, la gent va tornar a llegir, pensar i ser més intel·ligent. Clàudia Homs Tusell
